La salut ambiental es refereix a la relació entre les condicions de l’entorn i la salut humana. Abarca des de l’aire que respirem fins a l’aigua que bevem, els aliments que consumim i els espais on vivim o treballem.
Cuidar-la és essencial perquè el 70 % de les malalties emergents estan relacionades amb factors ambientals: contaminació, pèrdua de biodiversitat o canvi climàtic. A més, impacta no només en la salut física, sinó també en la salut mental i la qualitat de vida.
El nostre cos respon constantment als estímuls de l’entorn. Els contaminants químics, els microorganismes o l’excés de soroll poden alterar funcions bàsiques com la respiració o el son.
En el meu cas, he observat que la susceptibilitat genètica també hi té un paper important. Dues persones exposades al mateix contaminant poden reaccionar de manera diferent: una pot emmalaltir greument i l’altra amb prou feines presentar símptomes. Per això, els estudis actuals combinen genètica, biologia ambiental i factors socials per entendre millor la relació entre ambient i salut.
Els factors físics inclouen fenòmens naturals i artificials que afecten el nostre benestar:
Soroll: causa estrès, insomni i problemes cardiovasculars.
Radiació: tant la solar (UV) com la ionitzant poden provocar càncer i mutacions cel·lulars.
Temperatures extremes: la calor o el fred intensos agreugen malalties respiratòries i cardíaques.
He vist com, en entorns urbans, el soroll constant pot ser tant perjudicial com respirar aire contaminat. La contaminació acústica és un enemic silenciós, però real.
Els factors químics provenen de pesticides, metalls pesants, plàstics o gasos tòxics. Poden provocar intoxicacions, al·lèrgies i danys en òrgans vitals.
D’altra banda, els factors biològics com bacteris, virus i fongs es potencien amb condicions ambientals adverses (humitat, calor, brossa acumulada).
A les regions tropicals, per exemple, l’augment de la temperatura ha estès malalties transmeses per vectors com el dengue o el zika. Aquest és un exemple clar de com l’entorn transforma el mapa de la salut global.
La degradació del medi ambient genera conseqüències visibles i silencioses:
Increment de malalties respiratòries i cardiovasculars.
Alteracions hormonals i neurològiques.
Reducció de la fertilitat i augment de càncers d’origen ambiental.
Impactes psicològics per la pèrdua d’entorns naturals.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que més de 12 milions de morts anuals estan relacionades amb factors ambientals. La contaminació de l’aire és el principal assassí invisible del segle XXI.
• Flint, Estats Units: contaminació de l’aigua per plom.
• Ciutat de Mèxic: alts nivells d’ozó i partícules en suspensió.
• Amazònia: desforestació i pèrdua de recursos naturals vitals per a les comunitats indígenes.
• Àsia del Sud: malalties respiratòries cròniques per smog industrial.
Cada cas mostra com decisions polítiques, industrials o socials poden determinar la salut de milions de persones. L’evidència demostra que la prevenció ambiental salva vides.
Reduir la contaminació domèstica: utilitzar productes biodegradables i ventilar els espais.
Fomentar les energies netes i el transport sostenible.
Impulsar l’educació ambiental a les escoles i a les comunitats.
Promoure polítiques públiques verdes que limitin les emissions i gestionin els residus.
Adoptar hàbits personals saludables: bona alimentació, revisions mèdiques, hidratació i exercici.
Tal com he comprovat, els canvis individuals tenen un efecte multiplicador. Quan una comunitat adopta pràctiques sostenibles, la qualitat de l’aire, de l’aigua i la qualitat de vida milloren notablement.
Els factors més rellevants són la contaminació de l’aire i de l’aigua, l’exposició a productes químics tòxics, el soroll, les temperatures extremes i els agents biològics. Tots ells poden causar malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques si no es controlen adequadament.
El canvi climàtic altera els patrons climàtics i incrementa la freqüència d’onades de calor, sequeres i inundacions. Aquests fenòmens afavoreixen la propagació de malalties, afecten la producció d’aliments i empitjoren la qualitat de l’aire, generant un impacte directe en la salut pública.
La prevenció comença amb accions locals: reduir l’ús de plàstics, reciclar, optar pel transport sostenible i exigir polítiques públiques que regulin les emissions industrials. Educar la comunitat sobre sostenibilitat també és clau per protegir la salut ambiental.
Perquè la salut humana depèn directament de l’equilibri ecològic. Tenir cura dels ecosistemes garanteix aire net, aigua potable i aliments segurs. Protegir la salut ambiental avui significa assegurar benestar, productivitat i sostenibilitat per a les properes generacions.
Fes clic per puntuar aquesta entrada!
